Segons la classificació del DSM IV trobem els següents:
Naturals: estan al corrent de la seva aptitud, no menys que els que els coneixen bé. Des la seva infància van enganyar impunement als seus pares, mestres i amics quan els va interessar fer-ho, no senten gran recel de ser detectats, tot el contrari, confien en el seu capacitat d’enganyar.
Antisocials: tenen encant superficial, manca de remordiment o de vergonya,
egocentrisme patològic, incapacitat d’estimar, manca de culpa o de consciència moral, manca d’empatia.
Un bon exemple d’aquesta patologia es reflecteix en un dels impostors més grans de tots els temps, Frank Abagnale, que s’autodescriu magistralment en el llibre ¡Atrapeu-me si podeu!, Així com en la pel·lícula ¡atrapa’m si pots! protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Tom Hanks.
Cal esmentar que els individus amb personalitat antisocial són els més
difícils que se’ls detectin indicis de mentides, començant perquè molts d’ells
passen desapercebuts de la seva condició.
Mitòmans: Els deliris no són mentides conscients, exemples d’aquests són els
celotípic, els erotomaníac, els fantasiosos, els narcisistes, els paranoics, els
histèrics-histriònics que inconscientment menteixen de voler suïcidar-se, ja que en realitat només volen cridar l’atenció.
Psicòtics: Les seves al·lucinacions, encara que les creuen reals, són continguts del pensament incongruents i / o incoherents amb la realitat.