Els motius que porten a una persona a mentir i el poder de determinar quan les persones menteixen, han intrigat la humanitat històricament.

La mentida és una estratègia de la relació humana comuna. Així ho indiquen Alguns estudis sobre aquest tema[1], que xifren en 4 el nombre de vegades que les persones mentim com a mitjana cada dia.

Els mateixos estudis indiquen que al voltant del 18% de les persones manifesten haver mentit per necessitat, al voltant del 17% deien haver mentit per conveniència, un 15% per evitar conflictes i finalment la resta no va donar raons.

Encara que alguns puguem creure que tenim facilitat en desemmascarar un mentider, probablement el nostre ràtio d’encerts no serà millor que decidint a l’atzar. Els mentiders donen subtils pistes, que poden ser identificades en gravacions de vídeo, però que pel que sembla, tenim una gran facilitat en ignorar.

Paul Ekman, expert en l’estudi d’expressions facials, opina que hi ha 5 motius per els que no som capaços de distingir fàcilment les mentides:

Primer motiu: és una mica “darwinista” i té a veure amb l’evolució de la l’espècie.

Paul Ekman opina que no hem desenvolupat habilitats per reconèixer mentides, ja que aquestes van tenir molt poca rellevància en l’evolució de   l’espècie.

En aquest entorn ancestral havia molt poques oportunitats de mentir en temes d’importància. Es vivia sense privacitat i tot passava davant de la resta dels membres de la tribu o poblat. A més aquestes societats es caracteritzaven per una total dependència dels altres per caçar, defensar-se, etc.

Això implica haver de col·laborar constantment i poder confiar en els altres. Una mentida descoberta podria haver significat per qui la practiqués,  l’arraconament o expulsió i una mort segura. Un alt preu.

Segon motiu: té a veure amb la nostra educació. Descartant l’instint per reconèixer mentides, el desenvolupament d’aquesta habilitat tampoc forma part de la nostra educació.

Ni els nostres pares s’esforcen a aguditzar la nostra capacitat de desemmascarament de mentides ni consta aquesta matèria en cap temari de les nostres escoles.

Tercer motiu: No ens interessa massa descobrir les mentides. Si sabéssim la quantitat de vegades que ens menteixen, fins i tot les persones de confiança i properes, ens alegraríem  de la nostra capacitat per ignorar-les.

Estar constantment dubtant dels altres dificultaria enormement la nostra vida social.

La confiança en els altres no és només necessària sinó que fa més fàcil la vida.

Quart motiu: Moltes vegades  L’enganyat té tant d’interès a creure la mentida com l’autor de l’engany.

“Carinyo, et vas fixar en la quantitat de nois/noies guapos/es que  hi havia a la festa?”.

“Jo et prefereixo a tu  amor meu” contesta la parella, tant si és cert com si no.

Cinquè motiu: Estem educats per a relacionar-nos amb els altres sense  apropiar-nos d’informació que no ens ha estat donada.

Que li diríem a un company en el treball si després de preguntar cortesament – “Com estàs avui” – aquest ens contestés que es troba perfectament i poguéssim llegir a la cara que en realitat acaba de barallar-se amb la seva família per qualsevol motiu?

Socialment és més senzill ignorar-lo i seguir-li la corrent. Atès que el nostre company no ens ha donat aquesta informació directament, no ens és útil conèixer-la, no seria adequat fer referència a ella.

Paul Ekman creu, però, que, malgrat aquestes dificultats, és possible detectar mentides si s’entrena la forma per fer-ho.

Per exemple, davant d’una situació de tensió o pressió la persona presentarà el “Síndrome de fugida o de lluita”. És aquí on entra la importància del llenguatge corporal a través de la tècnica de la kinesis per detectar patrons de conductes que indiquen la probabilitat (alta, mitjana o baixa) que l’interlocutor està mentint.

És important recordar que els signes i símptomes de moviments corporals es presenten des de l’inici o davant una pregunta que causa pressió i tensió en l’entrevistat. No obstant això, aquesta tècnica no funciona amb persones psicòtiques, drogades o menors de 15 anys.

Un altre exemple, quan una persona diu “Em sento bé”, només per les seves paraules no es pot saber si diu o no la veritat. Sovint, ja se sap, diem el que volem que els altres creguin. El llenguatge del cos, en canvi, no pot enganyar tan fàcilment a un observador entrenat per a tal fi.

Ningú domina plenament el seu cos, per això, el seu llenguatge corporal pot utilitzar-se com un recurs molt important per sospitar que l’individu ens està mentint.

La mentida entra en acció com una estratègia d’afrontament de la realitat de la qual volem obtenir un benefici o una satisfacció.

Dir una mentida, per exemple, crea un estat de tensió corporal que reflecteix indicis de les emocions que difícilment pot controlar en la seva totalitat la persona a causa de diversos factors que s’aniran enumerant més endavant.


[1] http://72.52.156.225/estudio.aspx?estudio=mentira-cotidaina